Temas 4 y 5: Las políticas educativas y el proceso de inclusión de las TIC en el aula

La realidad social que nos envuelve hoy en día, comporta la utilización de las TIC para la vida cuotidiana de las personas, por eso la escuela, debe utilizar-las en la formación de sus alumnos.

Toda esta cultura tecnológica, provoca cambios también en la forma de aprender, por tanto se deben tomar medidas inmediatamente ante esta situación para adecuar el sistema escolar a las características de esta sociedad de la información. Únicamente así, se podrá mejorar la calidad del proceso de enseñanza y se podrá innovar en métodos y materiales.

Pero, ¿son efectivas las medidas que se han llevado a cabo hasta el momento? Es evidente que este proceso de inclusión tecnológica tanto en España, como en el resto de Europa, ha sido muy lento. Esto se debe a que la misma sociedad, rechaza este cambio tan necesario, y además las leyes políticas se han estado contradiciendo sobre éstas medidas. Además el personal docente de los centros, tampoco se ha mostrado receptivo a este cambio, y esto sin duda es la parte fundamental, ya que son ellos los que transmiten valores y actitudes a los futuros ciudadanos.

Por lo tanto, claramente es el profesor una pieza fundamental, pero esto no quiere decir que un maestro que aplique políticas efectivas de las TIC en el aula lo haga de forma innovadora, sino que para llegar a innovar realmente ha de transcurrir un largo proceso de formación en TIC que durará entre 3 y 5 años. Además ha de ser original y presentar a su alumnado prácticas que nunca se hayan llevado o que hayan sido creadas por él mismo, introduciéndolas con normalidad en la actividad diaria y de forma contextualizada.

Pero, ¿esto es posible dada la situación de crisis económica que azota nuestro país? ¿Con tantos recortes en educación, hay posibilidad de aumentar los recursos tecnológicos de nuestro centro? La respuesta es clara y sencilla, sí.

Esta innovación tecnológica, ya no depende tanto de los recursos de los cuales dispone un centro, sino de la actitud que los docentes tengan, de su disposición a introducir cambios y si esta disposición es buena, la formación docente tendrá éxito. Los recursos humanos son la parte más importante, mientras que con los materiales que tengamos, tendremos que adaptarnos y trabajar en función de la disponibilidad de éstos recursos.

Reflexionando sobre lo que he podido ver hasta día de hoy, ya hay muchos maestros que tratan utilizar las TIC de forma innovadora, y es evidente que este proceso es largo y costoso, pero siempre será mucho más fácil transmitir estos valores desde la educación infantil, donde se están formando las bases de los futuros ciudadanos. Por ello, pienso que cuanto antes empecemos a adaptarnos a la situación socio-cultural en la que nos encontramos, las nuevas generaciones crecerán con las TIC con toda normalidad.

TEMA 2: XARXES I APRENENTATGE

Segons evoluciona la nostra societat, s’amplien les eines, les fonts, les connexions i les activitats de les persones per a poder aprendre. Aquest entorn més proper del qual aprenem de forma tant directa com indirecta, s’anomena PLE, Personal Learning Environtment.

Abans de l’aparició de les noves tecnologies, els aprenentatges dels sers humans es limitaven al seu mon presencial, és a dir, a través de la pròpia família, dels llibres, de la premsa, dels mestres a l’escola, de les experiències viscudes...

En el moment en el que apareixen les noves tecnologies, el PLE de les persones pateix una evolució i un canvi evident, ja que les persones no necessàriament hem d’aprendre de forma presencial, sinó que també ho podem fer virtualment.

El PLE virtual incrementa d’una forma considerable les nostres possibilitats d’aprenentatge i d’ensenyament, ja que és molt gran la quantitat d’eines, mecanismes i activitats que s’ofereixen per accedir, per crear i per compartir la informació. Per tant, ja no estem parlant només de que és beneficiós per l’alumnat, sinó que s’amplien els recursos per emprar en la nostra metodologia com a mestres.

Amb tots els avenços tecnològics que estem patint, sabem que no només s’amplia el nostre PLE amb la presència d’aquestes eines, sinó que són les interaccions entre elles el que fa que els aprenentatges siguin encara més significatius.

Aquestes eines fan que el mestre quedi en un segon pla, i que els alumnes siguin els protagonistes i els constructors del seu propi coneixement. Això es degut a què  abans la informació ja era donada pels mestres i era com una veritat absoluta sense possibilitat de reconstruir ni modificar, en canvi, ara l’alumne ha de cercar la informació, ha de treballar-la, sintetitzar-la, organitzar-la, reflexionar-la,etc. I per finalitzar aquest procés aquesta informació es compartida, no només en benefici de l’alumne sinó que tots el seus companys poden aprofitar-la i tot el món que estigui en la xarxa i que necessiti recórrer a aquella informació, en aquell precís moment. Per tot això esmentat anteriorment, podem dir que l’ús d’aquestes eines millora el procés d’aprenentatge.

Aquestes eines afegides a les del món presencial fan que el PLE cresqui de forma considerable, incrementant les estratègies d’aprenentatge, la capacitat de reflexió, d’organització, la creativitat, afavorint l’intercanvi de informació,etc.

A mesura que transcorre la nostra formació com a docents, es va ampliant el nostre PLE virtual, ja que poc a poc, anem experimentant amb diferents eines, mecanismes i fent activitats que impliquen el coneixement de diferents recursos que milloren i enriqueixen els nostres processos mentals. Potser, en el dia a dia no te’n adones dels aprenentatges que fas, ni que alguns exercicis que fas puguin estar implicant una reflexió o un descobriment, però és quan mires cap endarrera i penses en tot allò que poc a poc has anat fent, avançant, experimentant, etc han set aprenentatges constructius per a tu.

La part més positiva de tot això es que poc a poc, tenc un major control de aquests recursos i hem sento més segura a l’hora de realitzar activitats amb aquestes tecnologies. Al principi ho feia amb molta més dificultat, mentre que ara cada vegada estic menys temps en realitzar tasques en les que abans tardava molt més.

Tot el que he aprés se que m’ha servit o hem servirà per a ser una mica més competent de cara a la meva futura docència, encara que el meu objectiu es continuar practicant amb les tecnologies i seguir formant-me per a mantindre’m actualitzada davant els canvis i les transformacions constants de la societat.

Per últim deixo l'enllaç i l'imatge del meu PLE virtual: https://www.mindomo.com/mindmap/ae6421ecaf694538a0ae66d56247ca58

TEMA 1: LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

Avui en dia, ens trobem en un món cada volta més globalitzat i en una societat on tothom pot crear, accedir, compartir i utilitzar la informació i el coneixement. Aquest fet provoca que les persones, les comunitats i els pobles puguin desenvolupar tot el seu potencial i millorar la qualitat de les seves vides.

 La globalització és un procés que s’està generant abans de l’aparició de les tecnologies, i és el motor que està impulsant l’ús d’aquestes.

A partir de l’aparició d’aquesta societat de la informació i la comunicació, sorgeixen diferents discursos: el mercantilista que entén les tecnologies com un mercat universal a l’abast de tots; el crític-polític que pretén reorientar el desenvolupament tecnològic sota paràmetres i criteris socials i polítics; el tecnocentrista on les noves tecnologies es converteixen en el canvi social i cultural; i per últim l’apocalíptic, entès com que les tecnologies representen el fi dels ideals i valors de la modernitat i del model de la societat.

La societat de la informació i la comunicació té uns avantatges i uns inconvenients.

Pel que fa als avantatges, la societat ha sofert una millora de la qualitat dels serveis que implica més rapidesa i eficàcia; s’han trencat les barreres d’espai i temps mitjançant la comunicació i la interacció a l’instant i en qualsevol context;  ha augmentat l’accés a la informació; han sorgit noves formes de participació i d’interacció; i han aparegut noves indústries i progressos econòmics en benefici de la ciutadania.

En quant als inconvenients, el més important és la bretxa que suposa respecte a les desigualtats existents dins la societat, és a dir, la diferència entre aquells que tenen accés i saben emprar les TIC i aquells que no. També hi ha molta dependència tecnològica que provoca una mancança de capacitat de reacció quan falta la tecnologia; la pèrdua de privacitat i augment del control; el impacte mediambiental; l’uniformisne i hegemonia cultural; i la competència per gestionar la gran quantitat d’informació que trobem a les xarxes.

El que és evident és que la societat actua contínuament com a propulsora decisiva de difusió i generalització de la tecnologia.

Els processos de l'escriptura i l'impremta també han significat una gran evolució per a la societat.

L’escriptura és un procés que va durar milers d’anys i es va iniciar pretenent ser un joc com a forma natural de socialització. Aquesta va ser una porta d’accés a la cultura i a la vida social, ja que va comportar la necessitat d’una creació de signes gràfics per enregistrar la parla. Degut a tot això apareix la paraula escrita, que va permetre la independència de la informació de l’acte singular entre parlant i oient.

Pel que fa a l’impremta, permet produïr textos en grans quantitats i distribuir-los. El món tal i com el coneixem és producte de l’impremta i aquesta ha set una influència decisiva en el conjunt de transformacions polítiques, econòmiques i socials.

En conclusió, la societat actua contínuament com a propulsora decisiva de difusió i generalització de la tecnologia.

De tot lo esmentat anteriorment el que és evident és que l’aparició de les tecnologies, ha suposat un gran canvi en la mentalitat, en els valors  i en els ideals de les persones, és a dir que el pensament que tenen les noves generacions és molt diferent al que tenien abans, al igual que les formes de comunicació.

Amb l’aparició de les tecnologies han sorgit una gran quantitat de noves formes de comunicació que permeten mantenir contacte des de qualsevol emplaçament del món.

Encara que tots sabem que tota aquesta revolució tecnològica que ha hagut a les darreres dècades no ha fet més que començar. Per aquest motiu és molt important que tothom s’adapti als nous canvis, tant les noves generacions que viuran amb la tecnologia molt present, com les generacions més velles que hauran de procurar introduir els nous recursos a les seves vides.

Tots aquestos canvis que viu la societat d’avui en dia, afecten de ple a l’educació, ja que és important que els estudiants rebin una educació amb l’ introducció dels nous mitjans de comunicació i de la informació.

 El problema bé donat quan els docents no saben educar amb aquestos nous recursos, no tenen la capacitat o no està dins dels seus valors.

Per això és molt important conèixer la importància que tenen les tecnologies a la nostra societat, i com a mestres, saber ensenyar i aplicar les metodologies adequades per poder aprofitar al màxim aquestos recursos, que en realitat la seva funció es donar-nos una millor qualitat de vida i de l’ensenyança.

Presentació

Benvinguts al meu blog de l'assignatura mitjans i recursos tecnològics en el procés d'ensenyament-aprenentatge en la primera infància.

Aquí enllaç el meu eportafoli per si voleu fer una ullada al treball realitzat a anys anteriors.

Aquest és el meu últim curs dels estudis d'educació infantil, esper reflectir a aquest tots els coneixements apresos al llarg d'aquests anys!

Fins aviat!